"Lo que fácil viene fácil se va"

No m'ho puc creure, pensava que aquest moment no arribaria mai, però a la fi açò s'acava. Supose que tots estarem igual, sentim un mescla d'alliberament per fugir ja de l'institut, però també, i cal reconéixer-ho, comencem a sentir anyorança per tot el que em viscut en aquest centre educatiu.

Com en tot, hi ha matèries que agraden menys o més, hi ha mestres que et fan sentir la matèria i d'altres que... ho intenten, i en defensa de que algú, que estigue llegint la meva valoració, em digui "pelota" he de dir que no crec que Referents ni Ana Ovando entri en el que abans he esmentat, no.

Hi ha matèries que agraden i que no, i el mateix amb els professors, però hi ha matèries i professors que et sorprenen, i aquest si que és el cas de Referents i d'Ana. Ningú pot negar-ho, tots la primera classe que fem de la matèria quedem "flipats" pel que Ana ens diu, que si exposicions, que si blog, treballs, que si resemantització (a lo que a continuació s'escolta per la classe: -rese... que?).

Hi ha molta gent (sobretot els de ciències) que més d'una vegada em pregunta que perquè vaig agafar una optativa que no serveix per res, i sincerament no crec que sigui així. Sí que serveix,sí, i més del que alguns es pensen.

Aquesta matèria ens ha brindat l'oportunitat de exposar davant d'un públic molt nombrós, i dubte molt que la gent de la nostra edat tingui l'oportunitat de fer-ho, mitjançant un blog que mensualment és visitat per milers de persones, de tot el món, ens ha oferit l'oportunitat (més que oportunitat per alguns ha sigut una tortura) de presentar treballs oralment davant de la classe, i per sobre de tot de pensar crítica i artísticament.

Em venen ara a la memòria els treballs realitzats durant tot el curs, aquell primer, iniciàtic sobre la publicitat, recorde haver-ho fet sobre la Guerra de troia i l'empresa DHL, recorde també que Ana em va fer exposar el primer perquè el darrer any jo ja havia cursat aquesta assignatura, i tots vau quedar "flipats" perquè no em ficava nerviós (Ana va dir que no tinc vergonya, i crec que és veritat), perquè actuava amb naturalitat, i estic segur que a hores d'ara tots sou capaços de fer-ho.

Tambér recorde eixe treball de ràdio que vam fer (que per cert, no és per ser rancorós però,el meu grup em va deixar tirat defensant jo sol el treball), hauríeu d'haver vist al nostre grup gravant el programa, fou tot un "catxondeo".

A partir d'aquests treballs inicials la gent va anar millorant i perfeccionant, i Ana ens va proposar fer un pecha kucha (-un pecha....que?- eixe és el mateix d'abans), si veiéssim les cares que vam ficar quan ens ho va dir ens enriuríem, però no fou fàcil, crec que ha sigut el treball més complicat que m'ha tocat fer.

Però el que recorde amb més estima és el treball que vaig fer sobre Dido i Enees, el poema que vaig escriure il·luminat per unes muses d'absenta (que bohemi m'ha quedat jejeje), he disfrutat amb tots els treballs però aquest va superar tots els demés.

I per últim el treball de les pel·lícules, en el que també he disfrutat perquè, al igual que el poema, també versava sobre l'amor, és el meu tema preferit, no se si us heu adonat.

Però no sols és el que la matèria i la professora ens ha aportat, acadèmicament parlant, sinó com pla de futur, tot el que aquest any em practicat en Referents ens servirà per a la universitat i per al món laboral, i encara que Ana siga dura a vegades tots sabem que ho fa pel nostre bé.

Et puc assegurar Ana que mai t'oblidaré, a la matèria tampoc, però essencialment a tú, perquè m'has ajudat a descobrir un món interior. Moltes gràcies. I et promet que seguiré penjant alguns articles al blog.