Moulin Rouge

MOULIN ROUGE és Orfeu i Eurídice

El meu trbal versa sobre la pel·lícula Moulin Rouge de l'australià Baz Luhrmann que fou estrenada al 2001 i que narra la història d'amor entre una prostituta i un poeta bohemi, però també descriu un temps. Jo ho relacionat amb el mite d'Orfeu i Eurídice, la baixada als Inferns.

Començaré primer per explicar el mite d'Orfeu i Eurídice.

Orfeu, que era fill del déu Apol·lo, déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en la mitologia grega, Orfeu va conquistar mitjançant la música i les arts tota la natura, els arbres s'inclinaven per poder escoltar-lo, amansia els animals salvatges fins i tot va vencer les sirenes.

Estava casat amb Eurídice, mantenien una relació d'enamorats, un dia caminant Eurídice pel camp va xafar una ser verinosa que va mosegar-la i la va matar, des d'aleshores Orfeu va intentar recuperar la seva muller fins al punt d'entrar al regne dels morts, on governa el déu infernal Hades i la seva muller Perséfone.

Orfeu arribà a l'entrada dels inferns i Caront es negà a creuar-lo fins a l'altra riba de la llacuna estigia per que estava viu, llavors Orfeu va recòrrer a la seva millor arma, la música, entonà un cant tant bell que Caront queda encissat i l'ajuda a travessar la llacuna.

Més tard Orfeu es trobà amb Cerber, gos de tres caps que protegia l'entrada al reialme dels morts, pero novament mitjançant la música Orfeu dorm al monstre (escena que apareix en la preimera pel·lícula de la saga de Harry Potter: La pedra filosofal).

Llavors Orfeu arribà davant d'Hades i Perséfone i lis pregà que li tornen la seva muller, aquests en un primer moment es neguen però en escoltar el cant tan bell que surt dels seus llavis li concedeixen el seu dessig, amb una condicio: Orfeu no ha de girar-se en cap moment per veure si la seva dona el segueix. Però arriba un moment en el que Orfeu no es refia de la paraula d'Hades, llavors la seva muller va esvair-se deixant un rastre de pols que s'enfonsà en la foscor de la terra dels morts.

Des d'aquest moment Orfeu vagà sens cap rumb amb la decissió de no estimar cap altra dona, llavors un grup de Ménades (que són les sacerdotisses del déu Bacus) o de dones tràcies l'esquarteràren i el llançàren al riu.

El mite no ens conta la seva trobada en els inferns després d'haver mort ell.

Relació amb Moulin Rouge

La primera característica a assenyalar és la pròpia baixada als Inferns, i gual que Orfeu en el mite el protagonista masculí d'aquesta història s'introdueix en els Inferns parisencs ja que s'aboca a un món ple de maldats i foscor, el barri de Montmartre.

La història que se'ns narra es la d'un poeta romàntic, anomenat Christian (interpretat per Ewan Mcgregor), que viu d'acord amb l'ideari bohemi de la ciutat de París, s'enamora de la cortesana més famosa del cabaret més famos de tota la ciutat de Paris, le Moulin Rouge.

Ell aconsegueix mitjançant la música i la poesia encissar aquesta cortesana, Satine (interpretada per Nicole Kidman), i enamorar-la, però el seu amor és un amor secret, degut a que el Duc, que està obsessionat amb Satine, subvenciona l'obra de teatre que crea Christian i posseix les escriptures del Moulin Rouge.

Arriba un moment de la història en que el duc se n'adona de la relació que mantenen tots dos i amenaça en matar Christian, llavors Satine decideix apartar-se d'ell i Christian cau en la desolacio, ja que no pot estimar altra dona que no siga ella.

En el moment de l'ultima escena, en que es desenvolupa l'obra de teatre, apareix Christian que emprenyat paga a Satine com si fos la seva cortesana, llavors s'encamina pel passadís (la metafòrica sortida dels Inferns) que duu a la sortida i Satine entona un cant que tenen ells en comu (Come what may) (pase el que pase), ell es gira, la veu i canten a duo, però Satine, que sofreix tuberculosi, cosa que Christian no sap, cau morta als braços d'ell, davant la mirada de tots els espectadors del teatre, que creuen que és part de l'espectacle.

Ella li demana que conte al món la seva història d'amor, que és com se'ns narra tota la pel·lícula, ell va escribint amb la seua màquina d'escriure tot el que lis va passar.

La pel·lícula acava amb la mateixa imatge que comença, Christian assegut escrivint a la seva màquina d'escriure i fent aquest reflexió que jo us ofereixo:

-“Els dies es van convertir en setmanes, les setmanes en mesos i llavors, un dia no precissament especial vaig agafar la meva màquina d'esriure, em vaig sentar i vaig escriure la nostra història. Una història sobre una època, una història sobre un lloc, una història sobre la gent, però per sobre de tot una història sobre l'amor. Un amor que viura per sempre.”