martes, mayo 08, 2007

El Senyor dels Anells, mitologia comparada

Hola!, l'altre dia vaig llegir el post de Rebecca sobre la mitologia nòrdica i, després de donar-li voltes, he decidit començar la meva argonàutica aventura amb una comparació (bàsica i superficial) entre la mitologia clàssica i la mitologia inventada per J. R. R. Tolkien per a El Senyor dels Anells. Disculpeu si és un poc densa, però aquest tema donaria per a pàgines i pàgines. Allà va:


Al començament estava Eru, l’Únic, que era anomenat Il·lúvatar pels habitants d’Arda; i primer va fer als Ainur, els Sagrats, que eren fills del seu pensament, i que van romandre amb ell abans que es fes altra cosa...

Així comença l'Ainulindalë, el recull resumit dels mites ficticis de la Terra Mitjana. Aquest llibre és l'equivalent a la Teogonia d'Hesíode (el recull dels mites de l'antiga mitologia grega). En la mitologia de la Terra Mitjana, Eru (Il·lúvatar) creà els Ainur, esperits que l'havien d'ajudar a crear l'univers. D'aquests Ainur, quinze es van fer més poderosos i esdevingueren els Vàlar, però un d'aquests, Melkor, acabà convertint-se en el primer Senyor Fosc, perdent així la categoria de Vàlar.
A simple vista podem veure com sí que hi han certes semblances entre, per exemple, Eru i el Caos grec (ambdós engendradors de l'univers) o entre els Vàlar i els Déus Olimpics. Anem a veure, més detalladament, la relació d’Eru i els nou Vàlar més importants amb la mitologia clàssica:

  • Eru (Il·lúvatar). Eru és el Déu únic i suprem i principal creador. Ell creà els Ainur, que després l’ajudaren a crear el món, Eä. Per tant, podem relacionar-lo amb el Caos grec, encara que presenta més semblances amb el Déu suprem cristià.
  • Manwë (també anomenat Súlimo). És el principal dels Vàlar (els Ainur més poderosos) i el representant suprem de Eru a la terra. Viu al cim del mont Taniquetil, la muntanya més alta del món, vesteix amb robes blaves i té els ulls també blaus. Per tots aquests motius, la identificació amb Zeus és inevitable.
  • Varda. És l’esposa de Manwë i per açò, podria ser identificada amb Hera. Al mateix temps és la més bella dels Vàlar i, per tant, també podria relacionar-se amb Afrodita.
  • Ulmo. És el senyor de les aigües i resideix en el mar i en els rius. El seu equivalent clàssic seria Posidó.
  • Yavanna. És l’esposa d’Aulë i és la creadora i responsable de totes les coses que creixen al món. Podria comparar-se amb la Demèter clàssica.
  • Aulë. És el marit de Yavanna i el creador de les muntanyes, de les pedres precioses i dels metalls, i senyor de les artesanies. Fou el creador dels nans. Per tot açò i perquè el seu epítet és “el Ferrer” és identificable amb Hefest, ferrer dels déus, senyor dels metalls i les pedres precioses i creador de Pandora i la seva caixa.
  • Nàmo. És l’encarregat de vetllar per les ànimes dels morts que arriben a les estances de Mandos, la seva residència. Per la seva funció, se’l podria relacionar amb Hades.
  • Nienna. El seu nom significa “la que plora”, es lamenta constantment pel sofriment del món. Nienna no tindria un equivalent clar en la mitologia clàssica (ara bé, si algú el sap trobar, que no dubte en dir-lo).
  • Oromë. És el senyor de la caça i dels boscos, on viu. Per açò, el seu equivalent clàssic seria la deessa Àrtemis.
  • Melkor. Fou el més poderós del Vàlar fins que se’n separà a causa de la seva enveja per Manwë, que havia estat designat senyor dels Vàlar a la terra. A causa d’aquesta enveja es convertí en el principal enemic dels Vàlar i de totes les altres criatures vivents que no aconseguí corrompre. Aquest personatge, i la seva voluntat de poder, presenta certes semblances amb les actuacions d’Urà primer, i Cronos després per assegurar-se el no ser destronats i, també, amb la voluntat d’Hades de substituir Zeus com a monarca absolut dels déus.

A més d’aquestes equivalències, em podem tronar d’altres. Per exemple:

  • Si en la mitologia grega i en la judeo-cristiana tenim el diluvi universal, en la mitologia de la Terra Mitjana també trobem diverses intervencions d’Eru per castigar els habitants del món amb canvis en la seva estructura (destrucció de continents, creació de muntanyes...).
  • En la mitologia tolkieniana els Vàlar també habiten en un lloc concret i diferenciat, Varda (els olímpics ho fan, evidentment, en l’Olimp). Alguns, com Manwë i Varda (que habiten en el Taniquetil) o com Ulmo (que ho fa en l’aigua) o com Nàmo (que viu a les estances de Mandos), habiten en llocs especials, igual com en la mitologia clàssica Posidó (que viu al mar) i Hades (que viu a l’inframón).
Bé, fins ací una breu (i un poc atrotinada) comparació entre la mitologia clàssica i la d’El Senyor dels Anells.

Blai Server Server. IES Pedreguer

8 comentarios:

Ana dijo...

Menudo comienzo, Blai, es fantástico. Estoy segura de que voy a aprender muchísimo contigo, por lo pronto, ya me están entrando ganas de leerme algo de Tolkien, que confieso todavía tengo pendiente.

>>UbEkA dijo...

Con todo el respeto del mundo...Friki!!

Ahora , despues de la broma. Es un post muy interesante. Yo nunca he podido leerme nada de Tolkien porque me liaba con todos los nombre , especies y demas cosas que hay. Igual este verano, me animo a leerlo ^^

elgreco dijo...

Menudo asunto has comenzado. Tolkien creó una mitología completísima. Era un convencido católico, por lo que Eru Ilúvatar, como bien dices sería más bien el Dios cristiano. Como Ana, tengo sin estrenar mis tres tomos de El Señor de los Anillos, que, si tengo tiempo, leeré este verano.
Ahora, unas preguntitas:
¿Quién sería Tulkas?
¿Mandos podría ser Hades?
Neessa también podría ser Ártemis, por aquello de su amor a los ciervos.¿Lórien, Morfeo?
Vairë y Vána ¿quiénes pueden ser? ¿Estë, podría ser Asclepio?

Puede resultar interesante está página:

http://mitosyleyendas.idoneos.com/index.php/345903

Per cert, Blai, benvingut a aquesta comunitat, no de l'anell, però sí del gust, i per què no, l'amor per allò clàssic grec i llatí, i la seua projecció en temps posteriors i en l'actualitat.
Nihil sub sole novum.

Magister-Διδασκαλος dijo...

Blai,
molt bona la teva breu síntesi de la mitologia tolkiniana!
Has tingut una esplèndida estrena en 'Secretos de Argos'. Ànim!
Salutacions.
Lluís.

Isra dijo...

Bueno, Blai, ¡has entrado por la Puerta Grande!
Como muy bien cita Blai, ese es el comienzo del Ainulindalë, pero aquellos que lo busquen en El Señor de los Anillos, no lo encontrará pues se haya narrado en El Silmarillion, donde Tolkien narra una época del mundo previa a la edad de la Tierra Media en la que transcurre El Señor de los Anillos. En aquella obra se centra principalmente en el nacimiento e historia de los Elfos, los primeros nacidos; en ésta en los medianos y en el triunfo final de los hombres, los segundos nacidos, que pone fin a la Tierra Media y da comienzo a una nueva.
Quizás, Blai, encuentres más paralelismos en las acciones de los Valar y en sus intervenciones en el canto primigenio: la música de Eru y de los Valar de la que nació todo.
Hace mucho que leí el libro y puede que me haya fallado la memoria en algún momento del comentario. Yo también lo desempolvaré y lo releeré este verano.
No investigues mucho (ya sabes que es adictivo), deja algo para este verano y ahora céntrate en finalizar el curso.
Si puedes, este verano lee algún ensayo de G. Dumezil

Blai dijo...

Jejeje, gracias por los comentarios.
Os animo a todos a atreveros con Tolkien, no es tan pesado ni tostón como se cree (mmm, me están entrado ganas de releerlo...).

A Elgreco:
Evidente Tulkas "el mayor en fuerza y actos de hombría" seria Ares, dios de la guerra.
Mandos es otro nombre que recibe Námo por el nombre de su residencia.
Lorien (o Irmo "El Dador de Sueños") sería Morfeo, efectivamente.
Vairë se identifica con Cloto, una de las gracias que tejía el destino de los hombres con su rueca.
Vána podría identificarse con la romana Flora (diosa de las flores y de la primavera).
Finalmente, como bien dices, Estë se identificaría con Aclepio.

Bueno, creo que no me he dejado ninguno de los que has citado. ;-)

PS: No os penséis que me sé todo esto de memoria, nuestra gran amiga Wikipedia me ha ayudado en la búsqueda de referentes tolkenianos.

Que Náutica nos ilumine!

sergi dijo...

Tu veus com sí?
;-)

Esther dijo...

Enhorabuena por este post tan documentado y bien desarrollado.
Desde luego que me uno al grupo de los que este verano tendrá una cita con Tolkien.